Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (1374 - 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i Senyora de Castro de haro, entre d'altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega i de Sicília, duquessa consort d'Atenes i Neopàtria i Comtessa Consort de Barcelona, Rosselló i de Cerdanya. Coneguda també com Elionor Urraca de Castella.
Es va casar el 1395 amb l'infant Ferran, fill del seu cosí Joan I de Castella i futur Ferran I d'Aragó. Va aportar de dot el seu important patrimoni, que comprenia les terres més riques de la Rioja, el baix Tormes i Extremadura. D'aquesta manera, Ferran aplegà un domini molt extens per tot Castella, que governava com a regent des de 1406.
Ja reina, mantingué una gran correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo, Teresa de Ayala, sobre el Cisma d'Occident i influí sobre el seu marit perquè abandonés la causa de Benet XIII. Víuda el 1416, Elionor es retirà a Castella, on intentà reivindicar pel seu fill Enric les terres que havia posseït el seu marit. Es va veure implicada a les lluites dels Infants d'Aragó, els seus fills, contra el partit reialista encapçalat per Álvaro de Luna. Intentà inutilment una conciliació. Acusada de sedició, i de complicitat amb la rebel·lió del infant pere i la vila de Ledesma, li foren confiscades les possessions i lliurades a Álvaro de Luna i fou reclosa al convent de clarisses de Tordesillas.
El 1418 cedí el seu palau de Medina del Campo per la fundació del convent de Santa Maria la Reial, on professà com a monja. Com a Senyora de Medina, el 1421 dictà unes ordenacions que són considerades primeres de les fires de Medina del Campo.
Elionor morí al convent de Santa Maria la Reial poc després de saber del desastre esdevingut a la batalla de Ponça (1435), on els seus fills Alfons, Joan i Enric foren derrotats i fets presoners. Fou sepultada al mateix convent.
Del seu matrimoni amb Ferran I d'Aragó va tenir set fills:
- Alfons el Magnànim, príncep de girona, futur rei d'Aragó i Comte de Barcelona.
- Maria d'Aragó, futura reina de Castella pel seu matrimoni amb Joan II de Castella.
- Sanç d'Aragó, gran mestre de la ordre de Calatrava i de l'ordre d'Alcántara.
- Joan II d'Aragó, duc de Montblanc i de Peñafiel, Senyor de Balaguer, rei de Navarra i després rei d'Aragó i Comte de Barcelona.
- Enric d'Aragó, duc de Villenta, Comte d'Alburquerque i d'Empúries, Senyor de Sogorb i Gran Mestre de l'Ordre de Sant Jaume.
- Elionor d'Aragó, futura reina de Portugal pel seu matrimoni amb Eduard I de Portugal.
- Pere d'Aragó, duc de Noto i Senyor de Terrassa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario