Sibil·la de Fortià. Reina d'Aragó

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (n. Fortià 1350 - m. Barcelona 1406) fou reina d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i de Còrsega, duquessa d'Atenes i Neopàtria i Comtessa de Barcelona, Rosselló, Cerdanya i Empúries.

Sibil·la pertanyia a l llinatge dels Fortià, de la baixa noblesa, amb possessions al medi rural empordanès, dins el Comtat d'Empúries, del qual eren feudataris. Sibil·la, llavors una jove de gran bellesa però sense cap formació, entrà al servei de la reina Elionor de Sícilia, que l'admeté entre les seves dames possiblement arran d'algun viatge reial al Empordà. A la cort s'arranjà el seu matrimoni, el 1371, amb Artal de Foces, noble aragonès llavors ja d'edat avançada protegit per Pere IV. Artal, de qui no va tenir descendència, morí el 1374, i la reina Elionor el 1375. Aviat la jove vídua va atreure l'atenció del monarca i n'esdevingué l'amant.

Els prínceps fills d'Elionor, van veure amb bons ulls que el pare mantingués aquest lligam, que evitava un nou matrimoni i els problemes dinàstics que podria comportar. Però Pere III tenia altres plans, que desplagueren profundament el seu hereu quan es van fer realitat. L'anunci del matrimoni dels amants reials conduí a unes tenses relacions entre el rei i el seu hereu, que aviat empitjoraríen, implicarien Sibil·la i les esposes successives de Joan (Mata d'Armanyac i Violant de Bar) i facilitarien el perillós alineament de poderosos sectors socials i polítics rere cadascun d'ells.

L' 11 d'octubre de 1377, a Barcelona, Sibil·la es casà amb el rei Pere III el Cerimoniós, convertint-se així en la quarta dona del sobirà. Fou una de les 3 reines catalanes que va tenir la Corona d'Aragó i, sobre tot, un cas excepcional entre les consorts dels seus monarques, ja que no procedía d'una família reial ni de l'alta noblesa.

Del matrimoni de Sibil·la amb Pere III nasqueren:

• El príncep Alfons d'Aragó, comte de Morella.
• La princessa Isabel d'Aragó, comtessa d'Urgell pel seu matrimoni amb Jaume II d'Urgell.
• El príncep Pere d'Aragó (1378 - 1379).

Pere el Cerimoniós s'envoltà després d'aquest casament de nobles empordanesos així com de familiars de la Reina, fet que motivà la desconfiança i l'enemistat d'un bàndol de la cort, encapçalat pel príncep Joan i la seva segona esposa, Violant de Bar.

Amb la mort del rei l'any 1387, Sibil·la, tement la represàlia dels seus fillastres, es refugià al Castell de Sant Martí Sarroca. Efectivament, Joan I i Violant de Bar ordenaren la seva persecució i aconseguiren assetjar-la en aquell mateix castell. Sense resistència, la reina vídua s'entregà a la nova parella reial. El, suport de la petita noblesa i de la burgesia, d'alguns nobles destacats com el Comte Hug Roger II de Pallars Sobirà o del Papa d'Avinyó Benet XIII, impedí que Joan i Violant, i l'alta noblesa, poguessin anar massa lluny en la seva venjança.

El suport de la petita noblesa i de la burgesia (sobretot del Consell de Cent de Barcelona, que Pere III li havia procurat), d'alguns nobles destacats com el comte Hug Roger II de Pallars Sobirà o del papa d'Avinyó Benet XIII, impedí que Joan i Violant, i l'alta noblesa, poguessin anar massa lluny en la seva venjança.

Joan I la reclogué durant un temps al Castell de Montcada i finalment va poder residir, sota vigilància, a Barcelona. Martí l'Humà millorà les seves condicions de vida i la tractà amb més respecte.

Sibil·la de Fortià morí a Barcelona el 24 de novembre de 1406. Per ordre del rei Martí fou sepultada, amb funerals d'estat, al convent de Sant Francesc (Framenors) de Barcelona.