Violant d'Ongría, nascuda al voltant de 1216 a Estrigonia, Ongria i morta a Osca, al mes d'octubre de 1251, va ser reina d'Aragó després de casar-se amb Jaume I d'Aragó, el Conqueridor, de qui va ser la segona esposa. Violant va ser la germana agnada de Santa Isabel d'Ongria.
Era filla del rei Andreu II d'Ongria i de la seva segona esposa Iolanda de Courtenay. Es va pensar que la seva dot significaria una aportació de diners i territoris a la Corona d'Aragó, que en realitat mai es va fer, ja que el regnat d'Andreu II es trovaba sotmés en certa crisis pels cada cop mes pujants señors feudals que debilitàven el poder de la corona ongaresa davant la absència del sobirà en el seu regne. Andreu II havia conduit la 5 creuada i planejava aspirar al tro de Constantinopla, extendint la seva influència per orient, aixís, una de les seves estratègies va ser pendre per esposa a la filla de Pere II de Courtenay, emperador del Imperi Llatí de Constantinopla, i net del rei Lluís VI de França. Probablement considerant l'anterior, per instruccions del Papa, Violant va ser compromesa en 1234 amb el rei hispànic, i el matrimoni de tots dos es va celebrar el 8 de septembre de 1235 a Barcelona. La princésa húngara va arribar amb un sèquit de més de 100 persones i va rebre del seu pare com a regal de noces, entre d'altres coses, un exquisit tocat de pedres preciosses.
La reina Violant va impulsar de forma decissiva la conquesta del Regne de València en 1238 i va participar activament a la política reial. Es va implicar sobre tot en les particions de l'herència que quedaríen als fills que va tenir amb Jauume I, tractant d'enemistar al rei amb Alfons, fill del seu primer matrimoni amb Elionor de Castella.
Conquerida Morella, al cedir Jaume I el territori a Blasco d'Alagón, es va reservar la dehesa de Vallivana, que va donar a la seva esposa, la reina Violant, pero com que als 8 anys Blasco va concedir la seva Carta Pobla als Morellans, havia augmentat admirablement el veïnat, la reina va voler posar de manifest el apreci que els tenia, renunciant en el seu favor a la gran dehesa de Vallivana i Salvasoria, per a que servís de pastura per la gent de Morella i les viles de la seva jurisdicció. El text íntegre del document és el següent:
"Manifestum sit omnibus, quod loles, Regina Aragonum, Majoricarum et Valentiae, Cometisa Barchinonae et Urgeli, et Domina Montispesulani. Damus concedimus et laudamus vobis populatoribus de Morella et de termino ipsius, presentibus et futuris, pro vedato seu dehesa totum illium montem, qui vocatur Vallivana et Salvasorria, situm afrontatum, ex prima parte cum término de Catin, et ex secunda cum término de Aras, et ex tertia parte cum serra de Ballibona, et ex quarta parte sicut aquae labuntur circa dictum términum. Predictum utrumque montem, cum suis vobis, dictis populatoribus, liberum et franchum ad vestras vestrorumque propias voluntates. Mandamus igitur firmiter et stricte, quod nullus homo praeter vos dictos populatores, audeat vel presumat incidere ligna, cremare, venare vel pascere in dicta dehesa vel termino ejus, sicut in praedictis affrontiationibus continetur. Dat, Barchinon. IV Idus Januarii Anno Dmni. MCCXLI. Hujus rei testes sunt Dm Arnaldus Corella, Dom. Joanes Pet de Tarracona, Dom. Fortunjus Goya, Dom. Santius de Fraga; et ego Mag. Guido, qui mandato Dmae Reginae hoc scribi feci, loco, die et anno prefixo",
Violant va comptar amb un cercle familiar proper on van abundar les beatificacions i santificacions. Si bé la Casa d'Arpád hungaresa ha estat la família que més sants i beats ha donat a l'Esglèsia Católica, és important precissar els casos més immediats a Violant. Per una part, la seva germana gran va ser Santa Isabel d'Ongria. Igualment les filles del seu germà Bela IV d'Ongria van ser Santa Cunegunda de Polònia, Santa Margarida d'Ongria, la beata Iolanda de Polònia i la beata Constança d'Ongria. Irònicament el pare de Violant, Andreu II d'Ongria, va ser excomulgat en dues ocasions al complir amb les demandes papals de marcar als jueus i excloure'ls dels càrregs públics com era costum al segle XIII.
Descendència:
Era filla del rei Andreu II d'Ongria i de la seva segona esposa Iolanda de Courtenay. Es va pensar que la seva dot significaria una aportació de diners i territoris a la Corona d'Aragó, que en realitat mai es va fer, ja que el regnat d'Andreu II es trovaba sotmés en certa crisis pels cada cop mes pujants señors feudals que debilitàven el poder de la corona ongaresa davant la absència del sobirà en el seu regne. Andreu II havia conduit la 5 creuada i planejava aspirar al tro de Constantinopla, extendint la seva influència per orient, aixís, una de les seves estratègies va ser pendre per esposa a la filla de Pere II de Courtenay, emperador del Imperi Llatí de Constantinopla, i net del rei Lluís VI de França. Probablement considerant l'anterior, per instruccions del Papa, Violant va ser compromesa en 1234 amb el rei hispànic, i el matrimoni de tots dos es va celebrar el 8 de septembre de 1235 a Barcelona. La princésa húngara va arribar amb un sèquit de més de 100 persones i va rebre del seu pare com a regal de noces, entre d'altres coses, un exquisit tocat de pedres preciosses.
La reina Violant va impulsar de forma decissiva la conquesta del Regne de València en 1238 i va participar activament a la política reial. Es va implicar sobre tot en les particions de l'herència que quedaríen als fills que va tenir amb Jauume I, tractant d'enemistar al rei amb Alfons, fill del seu primer matrimoni amb Elionor de Castella.
Conquerida Morella, al cedir Jaume I el territori a Blasco d'Alagón, es va reservar la dehesa de Vallivana, que va donar a la seva esposa, la reina Violant, pero com que als 8 anys Blasco va concedir la seva Carta Pobla als Morellans, havia augmentat admirablement el veïnat, la reina va voler posar de manifest el apreci que els tenia, renunciant en el seu favor a la gran dehesa de Vallivana i Salvasoria, per a que servís de pastura per la gent de Morella i les viles de la seva jurisdicció. El text íntegre del document és el següent:
"Manifestum sit omnibus, quod loles, Regina Aragonum, Majoricarum et Valentiae, Cometisa Barchinonae et Urgeli, et Domina Montispesulani. Damus concedimus et laudamus vobis populatoribus de Morella et de termino ipsius, presentibus et futuris, pro vedato seu dehesa totum illium montem, qui vocatur Vallivana et Salvasorria, situm afrontatum, ex prima parte cum término de Catin, et ex secunda cum término de Aras, et ex tertia parte cum serra de Ballibona, et ex quarta parte sicut aquae labuntur circa dictum términum. Predictum utrumque montem, cum suis vobis, dictis populatoribus, liberum et franchum ad vestras vestrorumque propias voluntates. Mandamus igitur firmiter et stricte, quod nullus homo praeter vos dictos populatores, audeat vel presumat incidere ligna, cremare, venare vel pascere in dicta dehesa vel termino ejus, sicut in praedictis affrontiationibus continetur. Dat, Barchinon. IV Idus Januarii Anno Dmni. MCCXLI. Hujus rei testes sunt Dm Arnaldus Corella, Dom. Joanes Pet de Tarracona, Dom. Fortunjus Goya, Dom. Santius de Fraga; et ego Mag. Guido, qui mandato Dmae Reginae hoc scribi feci, loco, die et anno prefixo",
Violant va comptar amb un cercle familiar proper on van abundar les beatificacions i santificacions. Si bé la Casa d'Arpád hungaresa ha estat la família que més sants i beats ha donat a l'Esglèsia Católica, és important precissar els casos més immediats a Violant. Per una part, la seva germana gran va ser Santa Isabel d'Ongria. Igualment les filles del seu germà Bela IV d'Ongria van ser Santa Cunegunda de Polònia, Santa Margarida d'Ongria, la beata Iolanda de Polònia i la beata Constança d'Ongria. Irònicament el pare de Violant, Andreu II d'Ongria, va ser excomulgat en dues ocasions al complir amb les demandes papals de marcar als jueus i excloure'ls dels càrregs públics com era costum al segle XIII.
Descendència:
- Pere, futur Pere III el Gran, príncep de Girona. Futur rei d'Aragó i València, compte de Barcelona i Urgell.
- Jaume (futur Jaume II de Mallorca) compte de Roselló i la Cerdanya, Senyor de Montpellier, Vescompte de Carlades i Baró d'Omelades. Futur rei de Mallorca (illes balears: Mallorca, Menorca, Eïvissa i Formentera).
- Ferran (1245 - 1250).
- Sancho, arcedià de Belchite, abad de Valladolid i Arcbisbe de Toledo. Va morir presoner dels sarraïns del Regne de Granada.
- Violant d'Aragó, reina de Castella pel seu matrimoni amb Alfons X el Savi.
- Constança d'Aragó, infanta de Castella pel seu matrimoni amb Manel, germà d'Alfons X el Savi.
- Sancha d'Aragó, monja. Va morir a Jerusalem.
- Maria d'Aragó, monja.
- Isabel d'Aragó, reina de França pel seu matrimoni amb Felip III l'Atrevit, fill de Lluís IX de França.
Al seu testament va deixar als infants Pere, Jaume i Sancho, els seus fills, el Comptat de Posana, que tenia Bela IV, rei d'Hungria, el seu germà, i que a ella li havia llegat la seva mare. Menciona, també, a totes les filles que va tenir amb Jaume I el Conqueridor.
Les restes de la reina Violant i els de la siva filla, la infanta Sancha, es troben al presbiteri del Monestir Cisterenc femení de Vallbona de les Monges, que havia escollit per la seva sepultura i del qual n'havia estat una gran benefactora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario