Violant de Bar. Reina d'Aragó

Violant de Bar (1365 - 1431) fou duquessa consort de Girona i Comtessa consort de Cervera i, després, reina  consort d'Aragó, de València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, duquessa consort d'Atenes i Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, Roselló i de Cerdanya.

El 1379, a Montpeller, es va prometre amb l'infant Joan, duc de Girona i Comte de Cervera, llavors vidu de la seva primera esposa, contra la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós. Malgrat això el matrimoni es va celebrar un any més tard a Perpinyà.

Del seu matrimoni amb Joan I el Caçador nasqueren:

• El príncep Jaume d'Aragó, príncep de Girona i Comte de Cervera (1382 - 1388).
• La princessa Violant d'Aragó, futura reina de Nàpols pel seu matrimoni amb Lluís II de Nàpols.
• El príncep Ferran d'Aragó (1389).
• La princessa Antònia d'Aragó (1391 - 1392).
• La princessa Elionor d'Argó (1393).
• El príncep Pere d'Aragó (1394).
• La infanta Joana d'Aragó (1396).

Tingué molt bona relació amb el seu marit, però unes relacions tempestuoses amb els sogres, sobretot amb l'última esposa del rei Pere, Sibil·la de Fortià. El conflicte arribà a tenir tals dimensions que es crearen partits al voltant de cada dama, representatius de diferents faccions de la noblesa (l'alta noblesa al costat de violant i Joan). Tot va acabar a l'any 1387, amb la mort de Pere III i l'ascens al tron de Joan i d'ella mateixa. El seu marit, ara rei, va empresonar la reina Sibil·la, la va desposseir de tots els béns que li havien estat cedits pel seu pare i els va transferir a Violant.

A partir de llavors, ella i el seu marit, amb les camarilles respectives, iniciaren una vida de luxe i refinament, al estil de les grans corts franceses. Durant aquest període, Violant afavorí unes intenses relacions amb França. Pero el cost econòmic de la nova orientació aristocràtica de la monarquia no s'adeia amb les possibilitats de les rendes que ingressava el rei. Les corts de Montsó van denunciar el fet, però no van ser escoltades. Joan es va guanyar l'apel·latiu de Descurat amb el qual va passar a la posteritat.

El 1396 un accident de cacera va acabar amb la vida del Descurat. El rei moria sense descendència masculina i la corona corresponia al seu germà, Martí l'Humà. La reina viuda es concentrà en la educació de la única filla que li quedava, la princesa Violant d'Aragó.

Passà la última etapa de la seva vida retirada al palau de Bellesguard a Barcelona, dedicada a l'administració dels seus béns, que no sempre éren suficients per mantenir el seu estatus. El 1417 va posar un plet al Parlament de Paris contra el seu germà Lluís I de Bar, al qual exigia una part de la herència dels seus pares. Aquell mateix any va rebre, en compensació, una renda anual de 1.500 lliures torneses i Lluís cedí el ducat de Bar a Renat d'Anjou, el nét de Violant.

Fou una dona de gran caràcter i aptituds de govern, que demostrà al capdavant de l'administració dels regnes. Educada a la cort de França, sempre demostrà una refinada cultura i uns interessos que compartí amb el seu espòs. Junts donàren suport a la producció cultural catalana i en català en un moment crucial de la seva història.

Violant de Bar va morir a Bellesguard el 3 de juliol de 1431 i el seu cos va ser sepultat, provisionalment, a la Catedral de Barcelona. Més endavant, va ser traslladat al monestir de Poblet, al sepulcre que tenia reservat al costat del seu marit.