Berta d'Aragó

Poc o res es sap sobre la vida anterior d'aquesta dona, la seva procedència o la seva família. Pels documents medievals només es sap que es deia Berta. L'escassa informació que tenen els historiadors sobre ella és a partir de la seva estada a Aragó en qualitat d'esposa d'un rei. Era de nacionalitat Italiana, anomenada Berta, de la que no es té notícia excepte que va sobreviure al seu marit i va viure a peu de la serralada de Marcuello com a reina d'un conjunt de pobles organitzats com a Estat denominat popularment com El Regne dels Mallos i que va emetre documents, tot això per la gràcia del seu difunt espós i amb el consentiment del seu cunyat Alfons.

Al morir Ines d'Aquitania (la primera esposa de Pere I), va deixar un fill varó, i una filla, Ines, menors d'edat i, sembla ser, amb poca vida. El problema de successió en el regne d'Aragó i el de Pamplona era un xic inquietant. Al regne d'Aragó es creia que els reis éren éssers sobrenaturals, seleccionats de manera divina, i els poders reals havíen de passar per linia directa de pares a fills o a germans. Amb successors al tró tocats per la mort, es cercà una dona per portar al món fills del rei, hereus pel regne; la escollida fou Berta; es va casar amb Pere I el dia 16 d'agost de 1097 a la Catedral d'Osca.

Aquest segon matrimoni del rei tampoc va donar un hereu a la corona. A la mort de Pere I la seva vídua, Berta, es quedà a Aragó durant un any. Aquest era el plaç imprescindible ja que, podia donar a llum un fill del difunt rei. Es norma general de dret comú. Pero no hi va haver nen, aixís que la reina Berta no va poder seguir en el regne com a regent, segons les lleis existents a Aragó:

• Segons la norma de successió al regne d'Aragó: "el futur Rei ha de ser el fill primogènit varó de matrimoni legítim, canónic, i en el que hagi mediat la entrega de dot o arres per part del marit".

• En cas de faltar el primogènit, passa al següent i de no haver-hi fills, la successió passa al germà posterior del difunt, sent en aquest cas Alfons I el batllador.

• Les reines no poden executar els poders reials; encara que, quan vinguin per línia directa si poden ser transmissores.

• Per aquesta norma s'entèn que Alfons I el Batallador es rey d'Aragó per dret propi i no pot haver-hi herència per part de la seva cunyada Berta.

Tot i això es sap, pels documents trobats, que la Berta segueix firmant assumptes importants amb el títol de reina. Firma amb títol de reina per ser el títol jeràrquic que té (al haver estat esposa d'un rei) i que, un cop vídua, no el perd. La reina Felícia (mare d'Alfons I), tampoc va perdre el seu títol ni la seva dot per quedar vídua del seu marit Sancho Ramírez. En els documents que firma la Reina Berta respecta l'escalafó d'autoritat: primer va el rei, després ella, els tinents i bisbes; és a dir, depèn del Rei.

El regnat de la Reina Berta és atípic i únic, no el regnat en si, sinó la circumstància. Per primer cop, a Aragó, queda vídua una reina consort sense descendents.

Berta, jove, reina i vídua va seguir gaudint de la seva assignació dotal (en els termes concedits pel seu marit) durant un període de temps, en el que el nou rei estava solter i sense successió directa, fins la seva desaparició. No hi ha documentació oficial per a poder seguir el rastre des de que va abandonar Aragó. Existeixen caçons populars que rebel·len a una reina que va fugir amb el seu estimat i parla d'una reina trista que va marxar amb un cavaller.