Constança II de Sicília. Reina de Sicília i Aragó

Era filla de Manfred I de Sicília i de Beatriu de Saboia. Neta del emperador Federic II per part paterna i del Compte Amadeu IV de Saboia per part materna. En 1262 es va casar amb l'infant Pere d'Aragó, que més tard es convertiría en el rei Pere III d'Aragó. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança entre Aragó i Sicília, va servir de palanca per a extendre la influència aragonesa pel Mediterrani central en perjudici dels interessos francessos.

Quan Carles d'Anjou va usurpar el tró de Sicília en 1266 a Manfred I, els principals caps dels gibel·lins sicilians es vàren refugiar a la cort aragonesa, entre ells les famílies dels Llança, Lauria i Prócidas. Quan es va produïr la revolta de les Vesprades Sicilianes en 1282, el rei Pere va cridar, com a marit, a Constança, hereva del regne de Sicília, i ambdós van ser coronats com a reis de Sicília. Pere encarregà el govern de la illa a la reina i als infants Jaume i Federic, però Constança preferí deixar el govern en mans dels seus fills. En 1285 va quedar vídua i, a l'any 1279, es va traslladar a un convent de Clarisses de Barcelona, on va morir en 1302.

Descendència:

• Alfons III d'Aragó, príncep de Girona. Posteriorment Rei d'Aragó, València, Mallorca i Compte de Barcelona.

• Jaume II d'Aragó, infant d'Aragó. Posteriorment Rei d'Aragó, València, Mallorca, Compte de Barcelona, rei de Cerdenya i de Sicília.

• Isabel d'Aragó (Santa Isabel de Portugal) reina consort de Portugal pel seu matrimoni amb Dionisi I de Portugal.

• Frederic II de Sicília, rei de Sicília.

• Violant d'Aragó, reina consort de Nàpols pel seu matrimoni amb l'infant Robert de Nàpols, futur Robert I.

• Pere d'Aragó, infant d'Aragó.