Elionor de Sicília. La Reina Elionor d'Aragó

Elionor de Sicília, princessa de Sicília i Reina d'Aragó. Filla del rei Pere II de Sicília i Isabel de Caríntia. Tant ella com les seves germanes van afavorir el partit catalanista de la illa, integrat per nobles d'ascendència catalana que es trobàven enfrontats amb la resta de la noblesa proangevina.

Va ser la tercera esposa de Pere III el Cerimoniós, amb qui es va casar a València el 27 d'agost de 1349, amb la condició que renunciés a tots els seus drets a la Corona de Sicília. Va aconseguir que el seu germà, Frederic III de Sicília, es casés amb Constança, filla del seu marit amb Elionor de Portugal. El 1357 Frederic li va transmetre els drets a la successió del regne sicilià i també els drets sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria.

Elionor va fer un paper de suport a la política de Pere III, el qual acompanyà en l'expedició a Sardenya entre 1354 i 1355. Va ser enemiga, entre altres, del vell conseller del seu marit, Bernat II de Cabrera. Aprofitant el descontentament general produït per la durada de la guerra dels Dos Peres, i davant l'absència del rei, va intervenir de manera decisiva en la caiguda en desgràcia i l'execució del conseller en 1364.

Va residir al Palau Menor de Barcelona, que havia estat construït per a ella. Fou la mare de:

• El príncep Joan el Caçador, príncep de Girona i futur Comte de Barcelona i rei d'Aragó.
• El príncep Martí l'Humà, que succeí al seu germà com a Comte de Barcelona i rei d'Aragó.
• El príncep Alfons d'Aragó (1362 - 1364).
• La princessa Elionor d'Aragó, futura reina de Castella pel seu matrimoni amb Joan I de Castella.

Està enterrada al monestir de Poblet.