Sancha de Castella

Sancha de Castella i Polònia (1154 - 1208) va ser infanta de Castella i Reina Consort d'Aragó. Era filla del Rei de Castella Alfons VII i de la seva segona dona, Riquilda de Polònia.

Fou la primera reina d'Aragó en utilitzar el segell regi. Les seves característiques són semblants a les dels segells que utilitzava el seu espòs Alfons II d'Aragó (El Cast) i mostra en ambdues cares una imatge de la reina entronitzada amb una flor de llis en una mà a l'anvers, i al revers una altra eqüestre muntant a l'amazona amb roba femenina. Aquesta iconografia mostra la relació de la reina amb l'autoritat real del seu marit.

Va destacar la seva tasca com a mecenes de les arts, que s'evidència no sols en la originalitat del segell que va ostentar, sinó en la fundació del Monestir de Sigena, que va tenir la funció de panteò els reis aragonesos. Va participar activament en l'administració del monestir, on probablement es va retirar al quedar vídua, al qual va fer molts de donatius.

Va testar en 1208 manant en seu enterrament a la capella de Sant Pere al Monestir de Sigena, donant-li joies, una tela de seda, una reliquia; jueus d'Osca, Saragossa, Calataiud, Alagó i Daroca, a més de bens a Calamotxa i a Cambor de Pina. Segurament va morir poc despres del 6 de novembre de 1208, data en la qual apareix per últim cop, figurant a partir d'aquella data la priora del monestir aixís com el seu fill Pere, fent diverses donacions i confirmant les que havia fet la seva mare.

Descendència:

• Pere II el Católic, Rei d'Aragó i Comte de Barcelona.

• Constança casada primer amb el Rei Emeric d'Ongria i, després, amb Frederic II Hohenstaufen, Sacre Emperador Romano Germànic, Rei de Sicília i Jerusalem.

• Alfons, Comte de Provença.

• Elionor casada amb Ramó VI de Tolosa.

• Sancha Casada amb Ramó VII de Tolosa.

• Sancho, mort jove.

• Ramón Berenguer, mort jove.

• Ferran, Sacerdot i Abad a montearagó.

• Dolç Monja en el monestir de Sigena.