Ermessenda o Ermessinda de Carcassona (n. 972, Girona - m. 1057, Sant Quirze de Besora) governà el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona i fou tutora del seu fill Berenguer Ramón I i del seu net Ramón Berenguer I durant les seves respectives minories d'edat. Filla de Roger I de Cominges o Roger el Vell, comte de Carcassona i d'Adelaida de Gévandau (França). Es casà cap a l'any 992 amb Ramón Borrell, que succeí aquell mateix any, després de les seves nupcies, al seu pare Borrell II, en el govern del Comtat de Barcelona.
Era Ermessenda de singular bellesa i enèrgic caràcter. Per un llarg temps figurà a la cort de Barcelona, ja envoltada dels jutges i asseguda a l'escó del Tribunal administrant justícia en presència dels seus vasalls, tant conjuntament amb el seu espós com durant les seves absències, ja cavalcant al costat d'aquest a la batalla i acompanyant-lo a les seves expedicions militars. Així mateix, Ramon Borrell l'entregà en propietat una gran quantitat de castells i places fortes en els comtats de Barcelona, Osona i Manresa, el que li proporcionà un gran poder polític i una gran capacitat econòmica. Molt unida al seu espòs, la majoria de documents de la cort comtal d'aquella època apareixen signats per tots dos.
Morí Ramon Borrell llegant la corona al seu hereu Berenger Ramon I, anomenat el "Corb", qui encara era menor d'edat al produïr-se la mort del seu pare, i a la seva esposa Ermessenda, amb la fi que governessin junts. Així doncs, prengué les rendes del govern la comtessa vídua Ermessenda, qui continuà governant conjuntament amb el seu fill inclús després de que aquest arribés a la majoria d'edat.
Cap a l'any 1018, Ermessenda cridà a una gavilla de normands que piratejaven pel Mediterrani encapçalats pel seu capità Roger de Tosny, per a lluitar contra els sarraïns que infestaven les costes de Catalunya i que formaven la host de Mudjehid, emir de Dènia i de les Balears. Acudint a aquesta crida els normand, mataren innumerables legions de musulmans i s'apoderaren de moltes ciutats i castells. L'emir Mudjehid demanà finalment la pau a Ermessenda i s'oferí a pagar el tribut als barcelonins, Ermessenda, agraïda amb el servei que prestà Roger, el casà amb la seva filla en recompensa.
Amb el pas del temps, Berenguer Ramon I intentà resistir-se a la intervenció de la seva mare en el govern dels seus comtats, provocant així greus conflictes entre ells. Gràcies a la mediació del bisbe de Girona, Pere, Germà d'Ermessenda, s'establí un conveni entre mare i fill, empenyant-li 30 castells amb les seves pertenences en seguretat de la pau i pactes que li havia jurat.
Durant les regències d'Ermessenda, l'aristocràcia inicià el procés de feudalització de Catalunya, enfrontant als prínceps amb l'Esglèsia. Ermessenda rebé el suport de consellers com Gombau de Besora, el jutge Ponç Bonfill Marc i l'abat de Ripoll, així con del seu germà Pere Roger de Carcassona, Bisbe de Girona. També col·laboraren els prelats partidaris de la reforma gregoriana com l'abad Oliba.
Ermessenda s'ocupà de l'Esglèsia i animà noves fundacions, com el capítol de la Catedral de Girona, el monestir femení de Sant Daniel a Girona o el masculí de Sant Feliu de Guíxols. Ermessenda arribà per fi a acords amb el seu nét cedint, a l'any 1056, als comtes Ramon Berenguer i Almodis tots els seus drets al comtat de Barcelona i a diversons castells, pel preu de 1000 onces d'or. Prestà Ermessenda als seus néts els deguts juraments i va comprometre a fer aixecar les excomunions que el Papa Victor II els havia imposat a causa seva i de la rebutjada Blanca d'Empúries. Les 1000 onces d'or que cobrà les invertí en la fabricació del tabernàcle de la Catedral de Girona, de la qual n'era molt devota i benefactora, y projectà de seguida realitzar una peregrinacio a les esglèsies dels Apòstols Santiago de Galícia i Sant Pere i Sant Pau de Roma, per la qual cosa atorgà testament el 25 de setembre de 1056, amb importants donatius a Roma. Un any després, amb 85 anys, morí a la casa que habitava al Comtat d'Osona aprop de l'Esglèsia de Sant Quirze de Besora i Santa Júlia. Fou enterrada a la Catedral de Girona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario